I arriba un dia en que veus el primer anunci de tornar a l'escola.
Els nins contents, els pares tremolosos de la despesa què els suposarà, i els professors.., a molts quasi els dóna una depressió. Se'n recorden que enguany sí, planificaran el què faran cada dia de classe, duran una programació general de curs completa, la programació d'aula al dia, un diari amb les incidències què hi haurà, atendran la diversitat dels seus alumnes amb allò que necessita cadascú, els motivaran, començaran amb ganes i serà un gran curs...
Molt bé, són els bons propòsits, els objectius que ténen molts professors abans de començar les classes; n'hi ha d'altres que presenten una devallada del seu estat anímic que els fa present tots els aspectes negatius de la feina, de cop: nins conflictius, amb poc material, que no fan els deures, que tenen altres prioritats que les del mestre.., pares amb altres preocupacions que els seus fills, sense feina, o amb una precària, nins que s'han d'aixecar sols pel matí, fer-se el desdijuni i ajudar els seus germans més petits.., incomprensió dels pares, de l'administració...
Els darrers 30 anys del nostre sistema educatiu hem viscut uns canvis catastròfics, empesos pels polítics que governassin a cada moment, amb un intent de millora progressiu, i que ha dut a una desorientació dels professors, una mala sensació general, el descontent i incomprensió per part de pares i la resta de la societat del món escolar, i amb unes exigències cada vegada més grans cap als centres educatius i els seus professionals.
Ja no demanem que seguesquin una programació anual, exigim que tenguin les què necessiti la diversitat dels seus alumnes, tots els que tenen alguna mancança, o alguna superança, dificultats lingüístiques, d'habilitats socials, d'integració dins l'aula, estats hiperactius o amb manca d'atenció...
I demanem que fomentin un creixement personal en valors, hàbits saludables, habilitats crítiques i moltes més coses...
I estem convençuts que el professor pot.
Primer va ser la REM (Reforma de les ensenyances mitges), després els cicles a l'EGB i l'aprenentatge per objectius, la ESO, LOCE, LOGSE, LOE... vengueren l'aprenentatge i avaluació per competències, la programació d'aula, les noves tecnologies a l'escola, l'aprenentatge cooperatiu, l'aprenentatge per projectes.., tenim alumnes NEE, NESE, TDH.., amb programes diversos per què no abandonin el sistema educatiu...
I mentre, molts professionals de l'educació estan cremats, desmotivats, desorientats, es senten desemparats davant els pares i alumnes.
Les nostres escoles han seguit un esquema irracional de canvis successius que han aconseguit el contrari del què volien; quan haviem començat a optimitzar uns recursos i metodologies, ens deien que anavem equivocats i que haviem de fer una altra cosa... I així una vegada i una altra...
I cada vegada hi ha hagut un grup de professors que es llançaven de cap, feien cursets, seminaris i grups de treball.., i uns altres que miraven cada canvi, reticents.., i a l'espera del proper canvi, que no tardaria en arribar..
Als països nòrdics, referents en una educació de qualitat, creieu que han seguit la mateixa dinàmica? Canviam i canviam i tornem a canviar? Continuarem...
